Sant tornem-hi

Ja sigui després d’un cap de setmana, d’un pont o d’unes vacances, períodes durant els quals tenim el costum de deixar temporalment entre parèntesis la feina que habitualment fem de dilluns a divendres, tot el que comença s’acaba, tot el que puja baixa i, així, tard o d’hora sempre arriba altre cop el sant tornem-hi. Sant tornem-hi: tornem a la feina, a la rutina, a l’estructura habitual. Sant tornem-hi: tornem a l’escriptura d’articles, a l’expressió ordenada d’idees a través de llargues oracions subordinades que de vegades fan perdre el fil del paràgraf o fins i tot la raó de ser del text, i, a fi de projectar-nos arreu i pertot –«més lluny, heu d’anar més lluny»–, al pensament de realitats més immediates, més properes, més tangibles, més latents.

I és que, seguint Pla, i Dalí –i qui no, al cap i a la fi?–, veiem que és només estant ben aferrats a la pròpia idiosincràsia que podem transcendir-la, que és només estant fortament arrelats a la terra que podem generar un tronc prou fort que suporti les rames on brotin un fruits que, a prop dels (dels) altres, perpetuïn la diversitat biològica general; que és només essent molt fidels a nosaltres mateixos –ningú més no pot– que podem generar alguna cosa que tingui cert valor, tant en sentit particular com en sentit universal, que a tocar de les (dels) altres dibuixi tots i cadascun dels rierols i boscos, dels pobles i dels camps, cadascuna de les rases i solcs, cadascun dels plecs i les arrugues de la tan diversa com fructuosa generalitat.

Sant tornem-hi: amollem les amarres, llevem l’àncora i tornem a salpar! Sant tornem-hi i «que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences» que ens omplin el cor de joia i l’imaginari de records; «que siguin moltes les matinades» que veiem sortir el sol amb els ulls vermells de no haver dormit, amb els ulls mig clucs d’haver-nos passat la nit en blanc aferrats a la pròpia idiosincràsia, la nit fent feina arrelats a terra, fidels a nosaltres mateixos i els nostres avantpassats.

Sant tornem-hi, perennement i pròpia. Sant tornem-hi, eternament.