Vigília

No crec en els règims paternalistes, però si hi ha d’haver cert paternalisme perquè hom no passa d’ovella xisqueta –i per tan com ja anuncià Kant «necessita un amo» o una figura paterna que al cap i a la fi actuï com a tal–, ara que som a la tardor, època de refredats i aviat de grip comuna, i ara que hi ha tanta gent preocupada per la salut i alhora tants experts que surten a la televisió, no seria ben lògic que algun dia algun d’aquests dediqués uns minuts a aconsellar la parròquia com pot enfortir el seu sistema immunitari de manera natural i per tant reduïr les possibilitats de posar-se malalta? No s’haurien de referir a qüestions com l’alimentació i els hàbits, tot subratllant de manera reiterada que moltes de les mesures que de manera natural enforteixen la pròpia biologia –la llum del sol, l’aigua de la mar, certes plantes i aliments, l’aire, caminar, entrar en contacte amb els altres, socialitzar– són gratuïties o pràcticament gratuïtes? No hauria de ser un coneixement que tothom tingués perquè és un coneixement que a tothom interessa?

El motiu pel qual no parlen de res de natural i gratuït sinó de fàrmacs facturables és de fons i ja ens n’advertí la Teresa Forcades –a qui el programa de propaganda Polonia de la TV(E)3 ridiculitzà a cor què vols–: ni cap ni una de les persones que hom està acostumat a veure a la televisió no treballa per a la gent en el sentit que la gent es pensa, sinó per a una elit de caràcter global que s’estructura a través de les elits dels diversos estats i, via cúpules dels partits, a través de l’àmbit públic i subvencionat de cada país; per a una elit que, entre d’altres, controla el negoci farmacèutic, un negoci que ha guanyat bilions d’euros en un any injectant a qui ho ha desitjat un producte no testat segons el mètode –científic– que consideràvem vàlid fins al moment –si hi ha algú que ha canviat d’opinió i ara considera que no cal testar els productes abans d’injectar-los sinó fer-ho directament i ja ens ho trobarem d’aquí uns mesos o anys hauria d’explicar-se–, un producte que mai ningú no s’hauria deixat inocular si no fos per la campanya de propaganda que polítics, experts, periodistes, funcionaris i subvencionats han fet, fan i continuaran fent per calers a través dels mitjans de comunicació, també controlats pel poder a través de l’estructura jeràrquica general.

Aquesta estructura deu fer molts i molts anys que funciona i que funciona d’aquesta manera –les democràcies són merament aparents–, però atès el grau d’intensitat que el poder global via els seus subordints ha volgut i continua volent aplicar ara amb motiu d’això anomenat Covid –el pretext necessari, el requisit per a desplegar la dictadura–, hi ha gent que ens hem despertat i que de cap manera estem disposats a tornar a reprendre el fil de la faula alhora que ens tornem a tapar amb la intenció de tornar-nos a adormir. Malgrat el conte per a infants sigui sens dubte psicològicament més còmode –hi ha la majoria de la gent i tot està preparat perquè hom digui amén sense haver de pensar gaire–, i malgrat despertar-se del somni per a infants en el qual ens han mantingut durant generacions i generacions no sigui agradable i d’entrada hom pateixi un sobresalt i no acabi de saber si encara dorm o bé ja no i si el relat vertader és el relat pretèrit o bé el que de mica en mica es va fent present –ser conscient que la manipulació de la naturalesa humana no és una nova praxis sinó una fita que molts mals homes (i dones!) han perseguit durant tota la història d’entrada no és fàcil d’acceptar–, és digne de l’home desvetllar-se i no tornar-se a adormir, és digne de l’home vetllar pel propi present i futur, i passar maldecap de les pròpies circumstàncies, i no delegar res d’important a cap tercer, a ningú.

És digne de l’home mantenir-se en estat de vigília –i ara més que mai.