Les ovelles i els pastors

La infantilització que veiem als mitjans del sistema Regne d’Espanya adreçat als catalans –mitjans que anomenem ‘catalans’ però que són ben espanyols– és una estratègia psicològica que precisament busca que la parròquia no sigui capaç de fer el pas cap a la racionalització de la realitat, perquè, talment com els infants, romangui en l’àmbit de l’emoció, en el regne del tortell de diumenge, en l’esfera de les tardes a TV3 –una televisió espanyola– sucant la magdalena al got de llet. Alhora, de múltiples i recargolades maneres també s’atia, i molt –és un no parar–, la noció de ramat, una noció que comporta la minimització de l’home, la seva reducció, el seu empetitiment –que és el fi que el poder busca, globalment.

Però que potser la recuperació de la independència del nostre país, Catalunya –un estat europeu ocupat (per això no és lliure)–, no ha de ser fruit de la suma d’individus lliures, d’homes i dones que en el si de llur consciències ja s’hagin independitzat, ja s’hagin alliberat del jou castellà –altrament dit espanyol– o, dit altrament, que en la seva primera propietat –la seva consciència–, ja siguin independents? Que potser fer aquest pas a escala individual no és bàsic, fonamental? Que potser el que ha de fer el país lliure –de bell nou– no és la suma d’individus lliures, i no a la inversa, com lamentablement hem vist en altres latituds o com tristament seria si Catalunya recuperés la llibertat perduda liderada per aquesta troupe de polítics espanyols amb cognoms catalans –han de passar desapercebuts!–, liderada per aquesta colla de putxinel·lis del poder de fons, del veritable poder?

Així, si la recuperació de la sobirania que els nostres avantpassats perderen a mans dels francesos –amb els castellans a remolc– passa per la presa de consciència a escala individual i aquesta alhora passa per no empetitir l’home sinó deixar-lo créixer tan lliurement com sigui possible; i si la colla de polítics espanyols amb cognoms catalans a efectes pràctics no són independentistes sinó treballadors a sou del Regne d’Espanya que impedeixen la independència de Catalunya posant-se al davant del poble català perquè l’anhel d’aquest –l’anhel de recuperar la llibertat–, que és l’anhel de qualsevol poble ocupat, mai no arribi a bon port, no és gens estrany que aquesta mateixa troupe infantilitzi la parròquia i faci tot el possible perquè a Catalunya no hi hagi homes lliures sinó uns quants ramats d’ovelles xisquetes controlades per uns quants pastors perquè aquest és, precisament, el paper dels polítics catalans en el si del sistema Regne d’Espanya, del qual són treballadors a sou.